Guerra i maternitat: cançons de bressol (Exemple de lliure accés)
- Detalls
- Categoria: Propostes exemple de lliure accés
- Publicat el 06 Gener 2024
- Escrit per Super User
- Vist: 3580
El fil: cançons per bressolar
| TÍTOL | EDAT | AUTOR/A | CONTINENT | PAÍS/COMUNITAT | IDIOMA | TEMPS | |
| Nanas de la cebolla | 14-16 | Miguel Hernández / Joan Manel Serrat | Europa | Espanya | Castellà |
3-5h
|
|
| Cançons de bressol del Mediterrani | Rosa Zaragoza | Europa / Àfrica / Àsia | Diversos | Castellà | |||
| Nana de Sevilla | Federico García Lorca / Lorca i la Argentinita / Ana Belén | Europa | Andalusia / Espanya | Diversos | |||
| Udolç | Alba Careta i Henrio / Projecte Càntut | Europa | Catalunya | Català | |||
T'enviarem novetats (no spam).
El taller
|
Espai
|
No hi ha cap requisit específic
|
|
Material
|
Ordinadors i accés a internet per fer cerca; reproductor d'àudio
|
|
Grup
|
Es proposa un treball de reflexió d'una certa profunditat: cal poder generar un bon clima i crear un espai de seguretat emocional a l'aula.
|
|
jo
|
He de ser capaç d'acompanyar el grup en el procés de reflexió, donar suport a l'hora de buscar i analitzar la informació, generar un bon clima d'aula i fer un bon acompanayment emocional.
|
Teixint: reflexionem sobre la maternitat en temps de guerra, coneixem la història de la maternitat d'elna, escoltem, analitzem i cantem cançons de bressol, i fem un treball de creació per compartir el que hem après.
la maternitat d'elna
- Els donem només algunes paraules clau (per exemple: Elna, Elisabeth Eidenbenz, Refugiats) i, en primer lloc, els demanem que facin una pluja d'idees: quina història creuen que pot haver-hi darrere d'aquests tres elements? Posem en comú quines idees han tingut: què creuen que podria haver passat? En quin moment històric ho han situat?
- Com a segona part de l'activitat, els donem un temps pautat perquè busquin informació relacionada amb els conceptes que els hem donat: què va passar en realitat? Havien imaginat una cosa semblant? Havien endevinat el període històric?
- Si us ve de gust, podeu utilitzar aquesta preciosa presentació il·lustrada de la Bertha Cubero per explicar i entendre la història i el context de la Maternitat: La maternitat d'Elna (Bertha Cubero)
- Si en teniu ocasió, és molt recomanable fer una visita a la Maternitat i a les localitzacions dels camps de refugiats de la Guerra Civil propers (darrerament la Maternitat ha estat tancada per problemes estructurals de l'edifici, però actualment es pot tornar a visitar, almenys parcialment; consulteu horaris de visites a la pàgina web d'Elna). Però també podeu conèixer-ne la història a través de diverses fonts: el llibre d'Assumpta Montellà, La Maternitat d'Elna; la pel·lícula La llum d'Elna; el documental El llegat de la Maternitat d'Elna; o l'article La maternitat d'Elna.
- També podem escoltar la cançó que la cantautora tortosina Montse Castellà va dedicar a la Maternitat d'Elna: Vaig nàixer aquí.
- Finalment reflexionem sobre la maternitat en temps de guerra: De quina manera les mares (i els pares) intenten protegir els seus fills? De quina manera les mares s'ajuden entre elles? De quina manera la societat pot protegir les mares i els seus fills? Coneixem altres experiències? Podem engrescar-los a buscar si en les múltiples zones en conflicte de l'actualitat troben altres experiències de suport entre mares o de suport a les mares i posar en comú les diverses iniciatives que haguem trobat.
bressolar en temps de guerra
Després d'aquesta introducció, proposem treballar amb el poema Nanas de la Cebolla, de Miguel Hernández, en la coneguda versió de Joan Manel Serrat:
Poema: Nanas de la Cebolla. (Miguel Hernández)
Nanas de la Cebolla (versió de Joan Manel Serrat)
A partir de l'audició i la lectura del poema, de nou en petits grups repetim l'exercici. En primer lloc, imaginem quina és la situació que retrata el poeta: de què parla? En quin context ho fa? Ho posem en comú i després deixem un temps perquè busquin la informació sobre el poema i puguin contrastar-la amb el que havien pensat inicialment: què havien identificat? Hi havia alguna cosa que no haguessin entès.
CANÇONS DE BRESSOL
A partir d'aquí, reflexionem sobre les cançons de bressol i la funció que tenen: per tranquil·litzar, per fer dormir, per consolar.... Sabem si ens havien cantat cançons de bressol? En parlem amb la família: quines cançons de bressol coneixen? Quines els havien cantat de petits? Podem trobar-ne que hagin passat de generació en generació dins la família.
Si busquem les cançons de bressol familiars, de ben segur en trobarem en diverses llengües i de diferents entorns. Us recomanem que feu una ullada al recull de Rosa Zaragoza, Cançons de Bressol del Mediterrani. Podem escoltar les cançons i aprendre'n alguna. Una altra proposta seria que, en petits grups, triessin una de les cançons i la preparessin per fer una petita actuació: amb un arranjament instrumental, amb un acompanyament rítmic o amb percussió corporal, creant una petita performance...
En aquest punt, podeu continuar ampliant la informació i la reflexió sobre les cançons de bressol. Us recomanem la lectura de la conferència escrita per Federico García Lorca: Conferencia: las nanas infantiles. També és recomanable el treball de vídeocreació a partir d'un fragment de la conferència de Lorca, que incorpora diverses cançons: Videocreación: Las nanas de Lorca. Ens permet fer una reflexió sobre la càrrega que ha suposat (i suposa encara) la maternitat per a moltes dones que han de tenir cura dels fills i filles soles, en situació de precarietat. En el seu recull de cançons populars, Lorca també havia arranjat la Nana de Sevilla, de la qual podeu trobar diverses versions: Nana de Sevilla (Lorca i la Argentinita), Nana de Sevilla (Ana Belén).
També podeu fer una ullada a la tasca que s'està fent des del projecte Càntut de recopil·lació de cançons de bressol. Per conèixer millor aquest projecte podeu escoltar el programa que li dedica Set de sons: Cacem cançons de bressol. Alba Careta i Henrio han publicat el disc de cançon de bressol Udolç, basat en les cançons recollides al projecte.
compartim la feina feta
Per acabar l'activitat, podem proposar un treball de creació artística que ens permeti mostrar la reflexió feta: un mural, una presentació, un vídeo, una performance (aprofitant si hem après alguna de les cançons de bressol)... Podem deixar escollir a cada grup com vol mostrar-ho, en funció del temps que tinguem, les col·laboracions que puguem establir amb altres àmbits...
ET QUEDE DUBTES? TENS POR DE PRENDRE MAL? T'OFERIM UN DIDAL: 
El teixit
CURRICULAR
Actualitzat LOMLOE (Decret 175/2022 d'ordenació de l'educació bàsica)
| COMPETÈNCIES CLAU | VECTORS | ||
|
1. Competència en comunicació lingüística
2. Competència plurilingüe
4. Competència digital
5. Competència personal, social i d’aprendre a aprendre
6. Competència ciutadana
7. Competència emprenedora
8. Competència en consciència i expressió culturals
|
Enfocament competencial
Qualitat de l'educació lingüística
Universalitat del currículum
Perspectiva de gènere
Benestar emocional
Ciutadana democràtica i consciència global
|
||
| COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES música | sabers MÚSICA | ||
|
MUS1. Anàlisi de produccions musicals.
MUS2. Expresssió a través d'improvisacions vocals o instrumentals.
MUS3. Interpretació amb la veu, els instruments i la dansa.
MUS4. Creació de projectes musicals.
|
A. Escolta i percepció musical
B. Interpretació, improvisació i creació
C. Contextos i cultures musicals
(Opt 4t) C. Contextos i cultures musicals, mitjans de comunicació i tecnologia
|
||
| CRITERIS D'AVALUACIÓ MÚSICA | CONNEXIONS AMB ALTRES ÀMBITS | ||
|
(1r-3r ESO)
1.1. Identificar els factors històrics, culturals i socials que envolten determinades produccions musicals, comprenent-ne les característiques i la funció a través de l'anàlisi d'exemples, amb una actitud oberta i respectuosa.
1.3. Expressar l'opinió personal i les emocions experimentades, de manera respectuosa i crítica, sobre exemples de músiques estudiades a través de l'audició, visionat o l'assistència a esdeveniments musicals.
2.2. Mostrar habilitats musicals individuals i grupals a través de la interpretació, enfortint l'autoestima i la consciència col·lectiva.
3.2. Mostrar iniciativa en els processos creatius participant com a intèrpret en actuacions i manifestacions musicals i escèniques dins i/o fora del centre.
3.3. Aplicar tècniques d'interpretació musical i de moviment en audicions i concerts a l'aula i fora, desenvolupant la creativitat i el respecte cap als altres.
4.2. Organitzar produccions que utilitzin la veu, el cos, els instruments i/o les eines digitals per al desenvolupament de projectes musicals, amb actitud inclusiva i cohesionadora, tenint en compte les oportunitats personals, socials i professionals.
(OPTATIVA 4t ESO)
1.1. Explicar els factors històrics, culturals i socials que envolten determinades produccions musicals, comprenent-ne les característiques i la funció a través de l'anàlisi d'exemples amb una actitud oberta i respectuosa.
1.3. Relacionar l'opinió personal i les emocions experimentades amb els coneixements musicals de manera respectuosa i crítica sobre exemples de músiques estudiades a través de l'audició, visionat o l'assistència a esdeveniments musicals.
2.2. Desenvolupar habilitats musicals individuals i grupals a través de la interpretació, enfortint l'autoestima i la consciència col·lectiva.
3.2. Mostrar autonomia i responsabilitat en els processos creatius participant com a intèrpret en actuacions i manifestacions musicals i escèniques dins i fora del centre.
3.3. Proposar tècniques d'interpretació musical i de moviment per a audicions i concerts a l'aula i fora, desenvolupant la creativitat i el respecte cap als altres.
4.2. Organitzar produccions que utilitzin la veu, el cos, els instruments i/o les eines digitals per al desenvolupament de projectes musicals, generant les oportunitats de desenvolupament personal, social i professional fruit de la feina col·laborativa.
|
ARTÍSTIC - arts escèniques i dansa
ARTÍSTIC - educació plàstica, visual i àudiovisual
EDUCACIÓ EN VALORS CÍVICS I ÈTICS
LINGÜÍSTIC (CATALÀ, ARANÈS, CASTELLÀ)
LINGÜÍSTIC (LLENGÜES ESTRANGERES)
SOCIAL
|
||
|
ORIENTACIONS SOBRE EL NOU CURRÍCULUM ORIENTACIONS I EINES PER A L'AVALUACIÓ |
|||
T'AJUDEM A ENTENDRE EL NOU CURRÍCULUM AMB UN DIDAL
MUSICAL
| TIPUS D'ACTIVITAT | TEXTURA / FORMA | COMPÀS | RITME | MELODIA / HARMONIA | CARÀCTER / EXPRESSIÓ |
| Paraula i ritme, Cantar, Escoltar, Improvisar-crear, Percussió corporal, Anàlisi i reflexió |
diverses
|
diversos | diversos | diversos |
Articulació, Dinàmica, Respiració, Fraseig, Emotivitat
|
SOCIOEDUCATIU
|
TREBALL GRUPAL
|
VALORS
|
HABILITATS FÍSICO-MOTRIUS
|
HABILITATS SOCIALS
|
|
Reconeixement d'un mateix i de l'altre, Consolidació i cohesió grupal
|
Acceptació i respecte, Responsabilitat i compromís, Igualtat de gènere, Diversitat i Interculturalitat, Esforç, Pau i justícia
|
Consciència del propi cos, Motricitat gruixuda, Control espacial, Veu, Coordinació
|
Habilitats comunicatives, Participació, Expressió emocional, Creativitat, Diàleg, Col·laboració i treball en equip, Autoestima, Empatia i assertivitat
|
ALGUNES ORIENTACIONS SOBRE EL TEIXIT
Estirant el fil:
- Podem plantejar un treball en col·laboració amb l'àmbit social i fer recerca de cançons relacionades amb la guerra, o amb la lluita no violenta.
- Podem treballar la cultura de la pau (us recomanem que feu una ullada als materials de l'Escola de Cultura de Pau de la UB) i vincular la proposta amb altres propostes d'El Teler que també ens permeten treballar el tema: Cànon per la pau, Where have all the flowers gone: Quan n'aprendrem?, Pau Casals: música per la pau, De què parlen les cançons? (2) Guerres, tristes guerres, Imagine de John Lennon, Senzeninah - Cançons per la pau, Cançons per la pau: el desertor...
- Podem continuar identificant persones i experiències de construcció de la pau i de lluita no violenta en diverses situacions de conflicte. Podem buscar exemples com els següents: Henriëtte Pimentel, Irena Sendler, Rosa Parks, Pere Casaldáliga, Nelson Mandela, Lluís Maria Xirinacs, Jean Henri Dunant, Arcadi Oliveres, Pau Casals, Betty Williams, Yusra i Sarah Mardini, Frédéric Passy, Arnoldo Mosca Mondadori, etc. Però també podem demanar als nois i noies que identifiquin en el seu entorn o en la seva història familiar persones que, d'alguna manera, hagin contribuït a construir la pau. I ells i elles? Què poden fer per posar el seu granet de sorra en la construcció de la pau?
- Podem estirar el fil des de l'àmbit de Visual i Plàstica, fent creacions artístiques a partir de la reflexió que puguem compartir amb una exposició.
- Podem fer una presentació utilitzant eines digitals per publicar i fer-ne difusió a través de les xarxes socials.
- Etc.